Com signar totes les pàgines d'un contracte

Com recórrer un document llarg

1. 01

   Obre el PDF i mira'l sencer primer

   Passa les pàgines abans de signar res i anota quines porten línia de signatura, requadre de rúbrica o una clàusula que l'altra part vol veure acceptada. Saber el recompte evita que se t'escapi la pàgina nou.

2. 02

   Deixa una marca a cada pàgina que ho demani

   Fes servir la rúbrica a les pàgines interiors i la signatura sencera on aparegui un bloc de signatura. Mantingues sempre la mateixa posició: una marca al mateix racó a totes les pàgines es llegeix com una cosa intencionada.

3. 03

   Signa el bloc final, posa la data i descarrega

   L'última pàgina és la que t'obliga, així que allà hi va la signatura sencera i la data si hi ha línia per posar-la. Descarregues una sola vegada al final i tot queda incrustat en un únic PDF.

Signatura a cada pàgina o rúbrica?

Llegeix què demana el document. La majoria de contractes volen rúbrica a les pàgines interiors i una signatura sencera al final. Una minoria, sobretot arrendaments i préstecs, imprimeix línia de signatura a cada pàgina i ho diu de debò.

Si les pàgines porten un requadre imprès, posa-hi la marca a dins. Si no en porten cap i simplement t'han demanat que les signis totes, el racó inferior dret és l'habitual, deixant lliures el número de pàgina i el peu.

Comprovar que no te n'has saltat cap

L'error típic en documents llargs és una pàgina sense marcar que torna al cap d'una setmana. Abans de descarregar, recorre un altre cop el document des del principi i confirma que cada pàgina porta el que li toca.

Dos costums fan ràpida aquesta comprovació. Deixa totes les marques al mateix racó perquè la vista caigui sempre al mateix lloc, i compta les marques contra el nombre de pàgines en lloc de refiar-te de la memòria. En un arrendament de vint pàgines això són vint segons i t'estalvia una segona ronda de correus.

Fitxers grans i què passa en exportar

Un contracte amb annexos escanejats pot anar-se'n a desenes de megues. El signador gratuït admet fitxers de fins a 25 MB. Per sobre d'això, el pràctic és signar el contracte i deixar els annexos voluminosos com a adjunts a part, que a més és el que espera gairebé qualsevol contrapart.

En descarregar, les marques queden incrustades a les pàgines i no com una capa solta, així que la mida es manté a prop de l'original i ningú no pot arrossegar la teva signatura a un altre lloc amb un editor de PDF. L'ordre de pàgines, el text i els marcadors surten intactes.

Preguntes freqüents

Es pot copiar la mateixa signatura a totes les pàgines automàticament?

Al signador gratuït del navegador, no. Poses cada marca tu, cosa que en un contracte de deu pàgines és un minut de feina. També vol dir que veus on cau cadascuna, en lloc de descobrir després que una col·locació automàtica va deixar una signatura sobre un paràgraf.

Signar totes les pàgines fa el contracte més vinculant?

No. El que forma l'acord és el bloc de signatura final. Les marques de les pàgines interiors existeixen perquè no es pugui canviar una pàgina després de signar, cosa que és una mesura d'integritat i no un requisit legal. Fes-ho quan el document ho demani, perquè qui l'envia ho mirarà.

Es puja un contracte llarg mentre el signo?

No, tingui les pàgines que tingui. Cada pàgina es dibuixa i se segella amb codi que corre a la teva pestanya, i el fitxer signat s'escriu al teu dispositiu. La pestanya Xarxa de les eines de desenvolupament no mostra cap petició amb el document, i la signatura funciona igual amb la connexió apagada.

El contracte ha arribat en diversos PDF solts. Què faig?

Signa'ls tots i torna'ls junts. Unir-los abans és opcional i sobretot una cortesia. Si els uneixes, fes-ho amb una eina local abans de signar, perquè fusionar-los després reconstrueix les pàgines i convé evitar-ho en un document que algú ja ha signat.